Les persones amb discapacitat auditiva demanen que la societat els ofereixi uns serveis adequats a les seves necessitats.
La sordesa és una discapacitat invisible. Així com és senzill detectar que una persona és cega, no ho és quan és sorda. Per aquest motiu, la gent amb discapacitat auditiva ha de fer front diàriament a una sèrie de reptes sense que gran part de la societat en sigui conscient: anar a l’escola, treballar, fer tràmits, comunicar-se amb amics i familiars, practicar esport o arribar a una entesa amb un desconegut.
És cert que aparells com l’implant coclear o els audiòfons ajuden a la persona amb sordesa a escoltar millor el que succeeix al seu entorn, però, a vegades, aquests dispositius acaben atordint a l’usuari, que no té més remei que desconnectar-los. És per això que les institucions públiques i també privades han de comptar amb un protocol d’atenció a gent amb hipoacúsia. Un servei que, avui dia, les persones amb sordesa i els seus familiars troben a faltar a molts indrets d’Andorra.
Font i foto: Altaveu
