Vanessa Giadas presideix l’Associació Montessori a Andorra. Aposten per un ensenyament diferent, basat en una observació científica dels infants. Estan convençuts que el país no pot continuar sense oferir aquesta opció educativa.
No es van poder instal·lar a l’antic hotel Casamanya, però segueixen lluitant.
Ja sabem tots què és el mètode Montessori?
Treballa molt l’autonomia de l’infant, que avança al seu ritme: l’alumne no ha d’assolir uns conceptes cada any, sinó que té tres anys per fer-ho, perquè els grups van dels tres als sis anys, dels sis als nou i dels nou als dotze.
Un ritme molt diferent, sí.
El més petit avança de mica en mica però té el reforç del guia –no li diem mestre– i dels companys. S’ajuden entre ells. No canvies la classe sencera d’any en any, sinó que s’incorporen cada any només vuit infants.
Deu crear vincles forts.
Naturalment. És molt positiu: el guia té tres anys per observar el creixement, l’evolució de l’alumne.
Maria Montessori n’està a l’origen.
Va iniciar aquest mètode amb nens amb discapacitats per veure si assolien els mateixos nivells que altres infants. I va demostrar que, cadascun al seu ritme, tots arriben.
Vostè es va implicar...
Tenia una guarderia d’infants, a Andorra la Vella, allà davant de la CASS. Vam conèixer el mètode i vam transformar el mètode: els nens van canviar al cent per cent en dos anys.
A Andorra?
El que volem fer des de l’Associació és que el mètode tingui presència. S’aplica a molts, moltíssims països. Tenim molts fracassos escolars. Els nens no volen anar a l’escola perquè no s’hi troben bé, perquè no aprenen. Amb aquest mètode podrem aconseguir nens autònoms, feliços i capaços de tirar endavant.
Com?
Els oferim un ambient molt preparat, unes disciplines i unes normes per seguir i que ara mateix semblen perdudes.
Diria que em sona.
Nosaltres l’ensenyem amb la pràctica. Vols saber com són les plantes? N’agafaràs una, la portaràs al laboratori i la veuràs. Tot experimental perquè veuràs què passa i per què, sense que t’ho hagis après de memòria i ja està.
Postul·lats que molts mètodes busquen?
El nostre mètode és molt diferent, molt diferent, en molts sentits. No trobaràs una altra escola que no tingui llibres ni exàmens. I des de bon començament es desenvolupen en sis idiomes.
Sis!
Els petits tenen una ment molt absorbent.
Déu n’hi do.
Un altre punt positiu és que quan acaben secundària saben on volen anar, què volen fer, perquè el guia ajuda a anar el nen pel camí que vol. Per exemple, si li agraden molt les matemàtiques, li potenciaràs aquesta faceta, no el frenaràs perquè té sis anys i no ha d’aprendre coses d’un nivell més avançat, sinó que l’ajudes.
I les altres matèries?
Fas que les estabilitzi, però vas potenciant l’àrea on despunta. No apartes infants en aules de reforç perquè no se’n surten amb una assignatura.
I quan s’incorporen a la universitat, amb el mètode tradicional?
Els mateixos infants ens diuen que estan tranquils. Des de petits els han educat no per enfrontar un examen, sinó per veure’ls com una prova dels seus coneixements, el seu nivell. No se senten pressionats, només volen aprendre. Els inculquen que no han de tenir por i són molt autònoms, molt segurs.
Als docents no els val de deixar anar la parrafada i au.
No, no. La manera d’estudiar és diferent. Tenim materials per fer un aprenentatge per prova i error.
Objectius a Andorra?
Volíem instal·lar-nos a l’antic hotel Casamanya, ens semblava un lloc ideal. Però com que és patrimoni protegit i no es podia comprar, no va poder ser. Però seguim treballant. La part financera costa, però ho aconseguirem.
Qüestió d’insistir.
Anem oferint formacions contínuament per a les famílies, perquè el mètode també es pot aplicar a casa. Ara en farem una sobre gestió de conflictes.
Font i foto: Bondia
