Vist per a sentència el judici a la presidenta de l’associació Stop Violències, Vanessa Mendoza.
Després de prop de tres hores de vista, serà ara el Tribunal de Corts qui haurà de decidir si queda provat o no que les manifestacions contingudes en l’informe que l’entitat va presentar davant la Comissió per a l’eliminació de la discriminació contra les dones de l’ONU (Cedaw) el 22 d’octubre de 2019 constitueixen un delicte de desprestigi a les institucions andorranes.
Per a la fiscalia ha quedat provat que no hi ha dubte. Expressions com ara forçar noies menors d’edat embarassades i sense recursos a tenir els seus fills i donar-los posteriorment en adopció o portar a terme retirades massives de menors per motius econòmics són declaracions que es van fer “sabent que no eren certes”. El ministeri públic ha volgut deixar clar que no es va cursar la denúncia del Govern per perseguir la defensa de l’avortament, sinó perquè Mendoza va sobrepassar els límits de la llibertat d’expressió, ja que aquesta ha d’estar sostinguda amb proves objectives d’allò que es diu, mentre que la presidenta d’Stop Violències no ho va fer. Per això ha demanat la imposició d’una multa de 6.000 euros, 6.000 euros més d’indemnització al Govern i sis mesos d’inhabilitació per a càrrec públic.
Per contra, l’advocat de Mendoza, Miquel Bellera, ha demanat l’absolució de la seva clienta en considerar que el delicte de desprestigi no queda constituït. Fins al punt, ha dit, que en el cas que en l’informe de l’associació hi hagués afirmacions no certes, exagerades o caricaturitzades, l’activista va usar legítimament la seva llibertat d’expressió. També ha adduït que l’associació no tenia diners per investigar els casos de vulneració de drets i que havia de ser la fiscalia qui provés que les afirmacions de l’informe no eren certes. En declaracions posteriors, Bellera ha reiterat que “efectuar la persecució d’una persona en base al prestigi de l’Estat vulnera el dret a la llibertat d’expressió de manera flagrant”.
Molt suport, poca prova
Molta expectació abans i sobretot després del judici amb proclames a favor de la lluita feminista. De fet, segons els més veterans, ha estat un dels pocs casos que ha congregat tanta gent a la sala, prop d’un centenar de persones pertanyents a col·lectius feministes i organitzacions internacionals que han volgut donar suport a l’activista.
El judici ha començat amb la declaració de Mendoza, que ara sí ara no ha respost a les preguntes de la fiscalia reservant-se com pertoca al seu dret a no declarar. I s'ha mantingut ferma que ella no havia de provar res. Segons l’únic testimoni de la fiscalia, que representava el gabinet jurídic del Govern, en cap moment el país s’ha vist perjudicat per les afirmacions efectuades per la presidenta d’Stop Violències. Els dos testimonis de la defensa han confirmat que almenys coneixien un cas que s’ajustava al contingut de l’informe presentat a l’ONU. I d’aquí s'ha inferit que n’hi podria haver d’altres. Un cas, però, fa la cosa? Això, entre d’altres qüestions, és el que hauran de discernir les tres magistrades del Tribunal de Corts per adoptar el veredicte. La sentència es farà pública el 17 de gener.
Govern reitera la defensa de la integritat dels treballadors
El Govern ha reiterat avui, a través d’un comunicat, que la situació processal de Mendoza no obeeix a la seva militància, legítima i admesa en dret a Andorra, ni a la seva defensa del dret a l’avortament lliure de les dones a Andorra, la qual cosa està emparada i protegida pels drets fonamentals d’associació i a la llibertat d’expressió que estableixen els articles 17 i 12 de la Constitució, respectivament. Per contra, està motivada per la defensa de la integritat i el bon nom dels treballadors dels serveis socials del Govern, arran d’unes manifestacions efectuades per la presidenta d’Stop Violències “que no obeeixen a la realitat i que s’ha entès que excedeixen els límits que qualsevol Estat de dret i democràtic estableix en l’exercici del dret a la llibertat d’expressió”. L’Executiu també exposa que treballa per adequar les normes i la pràctica sobre la interrupció voluntària de l’embaràs a l’evolució de la societat andorrana, que anhela la igualtat plena i efectiva entre dones i homes.
Font: Bondia
Foto: Facundo Santana
