La presidenta d'Stop Violències, Vanessa Mendoza, ha estat absolta del delicte de desprestigi de les institucions andorranes. Aquesta ha estat la sentència del Tribunal Corts a la qual s'ha donat lectura aquest migdia.
Tant el seu advocat, Miquel Bellera, com la pròpia activista s'han mostrat satisfets pel veredicte tot i que amb un sabor agredolç per la situació de persecució que Mendoza al·lega que ha rebut des de fa cinc anys anys. En aquest sentit, Bellera ha declarat que "no deixo de recordar els mals moments que la meva clienta ha hagut de passar i que se'ls hagués pogut estalviar si el Govern hagués actuat d'una altra manera".
Bellera ha remarcat que estava plenament convençut que Mendoza seria absolta. Creu que aquesta sentència absolutòria suposa un precedent pel que fa al reconeixement de la llibertat d’expressió al Principat. Segons ha dit, “pràcticament a Andorra no existia jurisprudència en aquesta matèria i era una gran mancança”. És per això que considera que “és el primer pas dels tribunals andorrans en matèria de llibertat d’expressió. Em felicito que aquest pas sigui en el sentit del Tribunal Europeu dels Drets Humans”. S’ha mostrat satisfet perquè la Justícia ha fet “un treball exemplar en relació del dret europeu i dels estàndars internacionals”.
Al seu torn, la presidenta d'Stop Violències ha valorat que "encara no em sento absolta". Ha recordat que "han estat cinc anys de linxament, han rebentat la meva imatge pública, la feina de l'associació i ara tocaria reparar". Un linxament que ha atribuït no només al Govern, sinó a la ciutadania i associacions. "Ha estat molt dur", ha exposat. I ara l'absolució "és un triomf de la lluita social i de la llibertat d'expressió". També ha compartit que "no pensava que m'anaven absoldre". Ha reconegut, però, que en vista de la sentència, "potser sí que és veritat que els poders estan separats". Ha tingut un reconeixement per les companyes de lluita i ha valorat que si el seu cas ha servit per despertar consciències "ens n'alegrem, però pensem que hem de continuar lluitant perquè tenim un govern perillós que no dubta a perseguir i represaliar la ciutadania". I ha afegit: "Estic cansada de ser la nèmesi del senyor Espot i Zamora. Ha demanat que es busqui un altre botxí".
Mendoza també ha demanat la dimissió del cap de Govern, Xavier Espot, no només per com està el país en matèria de gènere sinó també per l'habitatge. Remarca que ha rebut confidències de gent de dins i fora de Demòcrates en contra de les polítiques del Govern. Per això, ha demanat que si no s'està d'acord amb ell se li faci una moció de censura al Consell General. També ha refermat que seguirà lluitant per la defensa de l'avortament lliure i gratuït al país. "I després de l'avortament volem la resta, òbviament". Ha recordat que tenen una acreditació de l'ONU per fer-ho. Així mateix, considera que la reparació ha de ser social, "és el Govern qui ho hauria de fer perquè no fan autocrítica". Ha incidit en què ningut no hauria de passar pel que ha passat ella, tenint en compte a més que "ningú ha demostrat que he mentit i l'article 325 s'ha d'acabar".
Cal recordar que el judici a Mendoza es va celebrar el passat 4 de desembre. La fiscalia demanava per a l'activista 6.000 euros d'indemnització i 6.000 de multa i sis mesos d'inhabilitació per a càrrec públic. El Govern va interposar una primera demanda penal contra Mendoza davant del Ministeri Públic després de dues actuacions d’aquesta: una declaració pública realitzada sobre un documental televisat i la presentació d’un informe paral·lel al Comitè de Nacions Unides per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) l’octubre de 2019, en el context de la revisió d’Andorra davant l’organisme de l’ONU.
Hi haurà recurs de la fiscalia a la sentència? Caldrà esperar a veure què fa, ha respost l'advocat defensor, "però la fiscalia hauria de ser la primera a garantir els drets fonamentals de Mendoza, cosa que fins ara no s'ha fet. Ara seria hora de començar-ho a fer".
Espot: "Ple respecte a la independència judicial"
Preguntat per la valoració de la sentència, el cap de Govern, Xavier Espot, ha apel·lat al "ple respecte per la independència judicial". Segons ha refermat, això demostra que amb independència de la posició que tingui la fiscalia, "hi ha uns òrgans judicials que determinen de manera absolutament lliure i absolutament independent". Espot ha aprofitat per demanar la reconsideració de moltes persones que a vegades des de l'anonimat ja des del primer dia han posat en tela de judici la independència dels òrgans judicials en aquest i en molts d'altres casos. En el mateix sentit s’ha manifestat el ministre portaveu, Guillem Casal, per a qui, a més, “les dimissions no pertoquen”.
Suports de dins i de fora
També avui, com va passar el dia del judici, la presidenta d'Stop Violències ha estat acompanyada per col·lectius feministes que li han fet costat des de que es va iniciar el procés. Igualment, des del Partit Socialdemòcrata se li ha ha fet costat amb la presència la presidenta suplent del grup parlamentari, Susanna Vela. "Avui a Andorra han guanyat els drets humans i la llibertat d’expressió", han publicat a les xarxes socials. També la presidenta de l'Institut de Drets Humans d'Andorra, Elisa Muxella, ha acompanyat l'activista.
El suport d'Amnistia Internacional, el Centre de Drets Reproductius, Women's Link Worldwide i Front Line Defenders envers Vanessa Mendoza tampoc no s'ha fet esperar. En un comunicat conjunt, han aplaudit avui la decisió judicial. Així mateix han reiterat que l'activista no ha ser sotmesa a més intimidació o represàlies a l'hora de dur a terme la seva important i legítima feina de defensa dels drets humans.
Aquestes organitzacions denuncien que Mendoza "ha pagat un alt preu per defensar els drets humans" suportant "un prolongat i injust procés judicial de més de tres anys de durada que ha afectat la seva feina clau i la de l'organització a la qual representa". Igualment, demanen a les autoritats d'Andorra que reconeguin públicament la legitimitat del treball de drets humans dut a terme per la presidenta d'Stop Violències. En aquest sentit reclamen a les autoritats que prenguin mesures concretes per garantir que tant ella com altres persones que defensen els drets humans poden dur a terme la defensa del dret a un avortament segur i legal i altres drets humans de les dones i nenes d'Andorra sense intimidació ni temor a represàlies.
Font i foto: Bondia
