Els contractictes d’obra estan en contra de qualsevol vulneració de drets, diuen, i reiteren el seu compromís amb la legalitat i la necessitat que Govern actuï amb inspeccions per aclarir situacions. També demanen planificació i coordinació entre administracions i entre àmbit públic i privat per no tensionar el sector.
Comencem amb un tema que és com un mantra: els abocadors. S’entreveu alguna solució?
No, la veritat és que estem francament preocupats perquè avui la problemàtica continua sobre la taula i tampoc tenim previsió d’una solució a curt o mitjà termini. Hem de recordar que actualment tenim operatiu un abocador que està situat al pic del Maià, i està obert uns períodes determinats de l’any. Això implica unes conseqüències.
Quines?
Per exemple, un encariment dels costos de les excavacions. La situació de l’abocador fa que els recorreguts siguin més llargs i, per tant, hi ha més transport, hi ha un sobrecost afegit al tema de l’impacte ambiental. Hem de recordar que les polítiques de Govern aposten per reduir la petjada de carboni i, en aquest sentit, hi estem anant en contra. És important també destacar que el fet que estigui obert a l’estiu fa que s’hi concentrin molt més les excavacions en aquest període. Això altera la planificació d’obra i fa que durant els mesos d’hivern no sigui factible excavar-hi. En conseqüència, implica que es vegi afectat el compromís dels constructors amb les propietats per assolir-los.
L’Acoda aposta per una solució que passaria perquè es trobessin tres abocadors repartits estratègicament al país. Es reduirien els costos i no hi hauria tant d’impacte ambiental. Les obres no s’haurien d’alterar pel ritme d’execució de la fase d’excavació. Per tant, el compromís amb el propietari es podria mantenir.
També és important destacar que l’Acoda ha demanat que aquesta potestat dels abocadors passi a ser de caràcter nacional, dins del pla d’infraestructures energètiques.
La proposta és coneguda però de moment no es mou fitxa.
Nosaltres hem vist que no hi ha hagut una resposta clara per part dels comuns. En tot cas, sí que és veritat que algun comú s’ha mogut, però per solucionar obres de la mateixa parròquia. No s’ha atacat la problemàtica des del punt de vista nacional. Per això creiem que el més idoni és que tot això ho lideri Govern.
I ara què pensen fer? Tornar-ho a dir?
Sí, ara amb la represa del nou govern en tornarem a parlar. És evident. Ara estem treballant amb molt volum d’excavació i aquesta problemàtica es tornarà a posar de manifest de manera greu una altra vegada amb les primeres nevades. Per tant, tornarem a fer palès que no s’ha trobat la solució que fa falta per al sector.
De fet, també l’Administració es troba amb aquesta mateixa problemàtica perquè també està activant i engegant obres. Al final és un problema de tots, tant del sector públic com del sector privat.
Han calculat l’afectació?
Nosaltres havíem quantificat deu o quinze obres, però al final se’n veuen afectades moltes més. De fet, segons la tipologia del projecte, és cert que hi ha excavacions que es poden tirar endavant perquè per les característiques del terreny és idoni poder exportar i reciclar el material i tornar-lo a importar. En d’altres, s’ha hagut d’intentar replanificar. S’ha fet per fases i s’ha anat molt lentament.
Un altre tema també recurrent. Continua faltant mà d’obra?
La veritat és que la problemàtica de la mà d’obra és evident al sector i en qualsevol tipus d’ofici. En el sector construcció estem parlant tant de manobres i paletes, com d’industrials. És un maldecap per a les empreses. Aquesta problemàtica és evident des de fa anys, però ara s’ha vist molt més agreujada amb la situació que estem vivint de l’habitatge perquè encara ha dificultat molt més que surtin endavant les possibles contractacions de candidats que inicialment podien venir a treballar a Andorra.
Hi ha moltes ofertes de feina. Què fa, la gent, moure’s d’una empresa a una altra?
Aquí hi ha dues coses. Sí que és veritat que, d’una banda, les empreses del sector fan col•laboracions per tirar endavant tot aquest volum de feina a través d’UTEs, unió temporal d’empreses. De l’altra, és important destacar que la construcció és un dels sectors que es va veure reactivat més de pressa després de la pandèmia. I fins ara hem estat en una situació important de volum de feina i en aquest sentit hi ha hagut increments de sous durant tot aquest període, bàsicament per la situació donada, l’activitat, el volum de feina i també per la fidelització dels treballadors a l’empresa.
Consideren, doncs, que els sous són competitius.
Si en fem la foto el maig del 2023, la mitjana mensual del salari mitjà se situa en 2.500 euros, que representa un 8% més de la mitjana salarial mensual de tot el col•lectiu d’assalariats.
I les condicions de vida per als que venen de lluny? Saben quants extracommunitaris estan treballant en aquests moments al sector?
Aquestes dades són més d’Immigració i no sabria dir de quin volum estem parlant. És veritat que nosaltres hem de garantir que qualsevol persona que treballi al país ho faci en condicions dignes. En l’àmbit d’Acoda vetllem justament perquè les persones que venen de fora treballin en les millors condicions, tant a nivell de seguretat de l’obra com de condicions laborals. Hi apostem i complim en aquest sentit.
Quants treballadors té el sector?
Representem uns 4.300 assalariats, aproximadament, que suposen quasi un 11% de la massa salarial. Les empreses tenen contractades aquesta gent però és evident que quan desenvolupem una obra hi ha feines específiques que cal subcontractar.
En plantilla tenim treballardors des de fa molts anys. És veritat que atès el volum de feina, la necessitat i la situació actual ens porta a haver de subcontractar certes unitats d’obra, certs treballs. Llavors, en tot cas, són aquestes empreses les que caldria veure quin volum representen del total del sector construcció.
Darrerament hi ha hagut algun cas en què s’ha denunciat vulneració de drets de treballadors extracomunitaris del sector. D’aquí la pregunta de les condicions.
Nosaltres vetllem perquè tot això no passi i estem en contra de qualsevol situació de precarietat laboral, evidentment, i lluitarem perquè això no es produeixi. El que sí que és veritat és que en aquest sentit, Govern sí que ha de posar mitjans amb les inspeccions que ens consta que es fan i, per part nostra, col•laborar amb tot el que sigui necessari.
Al final, podem controlar el que passa per la nostra contractació i assegurar-nos que totes les persones que contractem tinguin tots els permisos d’immigració i que estiguin donats d’alta. Govern ha de posar mecanismes de control per veure quina és la situació de les persones que s’han establert aquí i en quines condicions viuen. Per tant, hi ha d’haver una col•laboració mútua. Per part de l’Acoda l’interès és vetllar perquè les nostres empreses compleixin amb tots aquests requisits.
Dels concursos d’obres deserts n’hem parlat en altres ocasions, també. I continua passant.
Hi ha un problema principal que és la falta de coordinació entre les administracions. Ens trobem que les empreses han de concórrer, volen presentar-se a les licitacions, els interessa treballar amb el sector públic. L’única cosa és que ens trobem amb un volum de projectes que es liciten alhora, tant de Govern com de comuns, que fa que hagin d’escollir a quins projectes s’han de presentar per complir el plec de bases.
També cal analitzar particularment cada concurs per veure per què ha quedat desert. De vegades ens trobem amb terminis d’execució d’obra que són difícils de complir i comporten penalitzacions pel retard en el lliurament de les obres. Hi ha el problema de disponibilitat de mà d’obra i això implica que hagis d’escollir.
També ens trobem que hi ha concursos que queden deserts perquè hi ha una diferència de preu important entre el pressupost estimat i l’oferta presentada. Aquesta desviació pressupostària fa que de vegades s’hagi de buscar una alternativa al projecte.
Què vol dir?
Poso a títol d’exemple el fet de les noves licitacions de Govern que sorgiran per a la reforma dels edificis. Des de l’Acoda s’havia proposat a Govern treballar claus en mà. Justament per tenir aquest control de la despesa econòmica que pot representar la reforma de cada edifici, havíem plantejat treure a concurs l’adjudicació tant de la redacció del projecte com de la reforma de l’edifici. Aquesta pot ser una opció. Hi ha fórmules que poden ajudar en segons quina tipologia de projecte a poder mantenir aquesta previsió de pressupost.
Quant al desplegament de les lleis que els afecten, com estan les coses?
Amb la nova llei de contractació pública el que és evident és que s’ha de garantir la seguretat jurídica. Sobretot treballar un plec de bases únic per Govern i comuns; o sigui, un plec conjunt per a l’Administració.
Ja s’ha començat?
Fa un any que es va aprovar la nova llei de contractació pública. Per tant, hi ha d’haver una aprovació d’un nou plec d’acord amb aquests canvis. Nosaltres, és clar, partim d’una llei de contractació pública de l’any 2000, i durant aquests 20 anys hem vist com han anat evolucionant totes les regles del joc en matèria de contractació, i al final el que sí que hem après i hem anat experimentant és la importància que tota l’Administració parteixi de les mateixes regles del joc. Això dona una seguretat jurídica tant a l’Administració com a les persones que volen licitar i es presenten al concurs.
Actualment ens consta que Govern està treballant en aquest plec i hi estem participant, i que té el compromís de tirar-lo endavant en aquesta primera meitat de legislatura.
Podem dir que el sector està tensionat?
Hi ha un creixement de l’activitat important i un volum de feina important. Un dels punts importants per a nosaltres és la planificació. Considerem que és necessària la planificació de l’Administració pública amb el sector privat pel que fa a infraestructures i obra pública. Això ens ajudaria a repartir la feina i implicaria evitar aquestes tensions que es donen al sector. I també donaríem una resposta equilibrada i sostenible al creixement que està vivint al país.
La manca de planejament urbanístic ha contribuït a aquesta tensió?
Hi ha hagut una manca de planejament urbanístic previ. Això és veritat i s’ha fet evident. D’aquí la necessitat de tramitar ràpidament els estudis de càrrega, analitzar aquest creixement, aturar certs projectes... Tot va lligat. Al final, és veure cap a on volem anar, quin model de país volem, però també els recursos que tenim. I aquest creixement d’infraestructures s’ha de coordinar i planificar amb temps a mitjà i llarg termini. Si s’aconsegueix treballar en aquesta planificació, s’ajudarà que el sector pugui anar treballant planificadament i no hi hagi aquestes tensions i puntes de feina que fan que quedin declarats deserts els concursos. És posar una mica d’ordre i equilibri en el sector.
Força menys superfície visada el primer semestre de l’any. S’albira una frenada?
Hi ha un indicador a tenir en compte: el tipus d’interès, que està frenant els finançaments necessaris per iniciar nous projectes. Hi ha hagut una reducció del volum de visats, però hem de veure que el volum de visats que s’han fet els darrers dos anys també era alt. És normal aquesta tendència a no mantenir aquest volum.
Tot i així, cal veure finalment quines llicències s’atorguen i després quines obres es porten a terme. Aquí hi ha un decalatge, hi ha un any o dos anys entre que s’acaba el projecte, el visem, es dona la llicència i arrenquem l’obra. Per tant, fins al proper any o als propers dos any no veurem si el que està passant avui és indicador que sí que s’està frenant. A curt termini, podem tenir més dades i podem veure aquests dos anys com es desenvolupen, però, a priori, no tenim aquesta sensació.
La setmana passada va morir un treballador en una obra. Cal esmerçar més esforços en temes de salut i seguretat?
La veritat és que ja sabem que la feina en el sector de la construcció és de risc i evidentment tot el que sorgeixi de més pel que fa a reglamentació, benvingut sigui. La nostra prioritat és vetllar per la seguretat. En el seu moment hi va haver un desplegament important i un canvi en aquest sentit, i va ser un punt de partida molt bo.
Evidentment hem d’evolucionar amb tots aquests reglaments, i si cal posar més requeriments i més mitjans s’ha de fer. En aquest sentit, són coses que cal analitzar i veure si hi ha necessitat o no de posar més reglamentació.
Fonti foto: Bondia
