Publicitat
La degana dels arquitectes plega, un any abans d'acabar el mandat

Al càrrec des del 2022, sota el seu mandat el COAA ha combatut l'intrusisme i s'ha significat contra el creixement urbanístic "desmesurat".

Sònia Palau va presentar la setmana passada la renúncia al càrrec, que li serà aprovada dilluns que ve en assemblea. Li queden cinc dies com a degana del Col·legi d'Arquitectes i s'obrirà aleshores un període d'interinitat al COAA. El col·legi haurà de convocar ara i de forma urgent eleccions per elegir-ne el successor, perquè el de degà és un càrrec indelegable. La renúncia arriba un any abans que conclogués el mandat: Palau va assumir el càrrec el març del 2022 i li quedaven per tant dotze mesos per endavant.

L'encara degana no s'ha volgut pronunciar sobre els motius -estrictament personals, diu- de decisió tran dràstica, però només cal repassar aquests últims 24 mesos per comprovar la intensa acitivitat que ha desplegat Palau i els molts fronts que ha obert en un moment especialment delicat, amb la crisi de l'habitatge i el boom de la construcció; recordin el rècord del 2022, amb 813.000 metres quadrats visats el 2022, xifra inèdita des de la crisi del 2008.

Durant aquests dos anys amb Palau amb capdavant, els arquitectes han emès dos manifestos amb què pretenien dir-hi la seva en el debat en curs sobre la urbanització "desaforada", acompanyada de l'alarmant increment dels preus del lloguer. Al primer, publicat setembre del 2022, just després de l'aprovació de la llei per a la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic, proposaven suspendre la construcció d'unitats sense vialitat per frenar un creixement que consideraven "desmesurat i indiscriminat" i destinar la cessió obligatòria a habitatge assequible, i demanaven de controlar la inversió estrangera i la compra "massiva" d'habitatge destinada a l'especulació. Al segon, pocs mesos després, clamaven contra la urbanització encoberta en espais com Incles i proposaven d'eliminar la figura de les edificacions en precari que han permès sembrar la vall de bordes. No h i va haver tercer manifest, tot i que es va arribar a anunciar.

Sis expedients pendents

Però la mesura que probablement més ulls de poll ha trepitjat el COAA aquests dos anys és l'intent d'acabar amb l'instrusisme. L'excusa va ser la Llei de professions titulades, aprovada al juny i en què el COAA va subsumir la figura del "col·laborador", l'arquitecte estranger que firma projectes a quatre mans amb despatxos locals. Una figura fins aleshores als llimbs legals que propiciaiva situacions abusives: despatxos forans que fitxaven un col·labortador local, que firmaven mitja dotzena o més de projectes sense col·legiar-se. Com deia la mateixa Palau, "venien, feien el projecte, cobraven, marxaven i ens deixaven l'assegurança, que corre de part de l'arquitecte local." Una assegurança, en fi, que és col·lectiva i que arribat el cas poden haver de cobrir els col·legiats.

El COAA va aprovar el mateix juny una interpretació restrictiva de l'article 6 bis de la llei, que regula la figura del col·laborador i que obliga des d'aleshores els professionals estrangers a col·legiar-se temporalment, inclosa l'assegurança, a participar en un sol projecte cada vegada i a no a allargar la col·laboració més enllà d'un mes. I tot això, sota amença de sancions, amb un màxim de cinc anys d'inhabilitació i 500.000 euros de multa. El col·legi va donar quinze dies perquè els desparxos locals regularitzessin la situació dels col·laboradors forans. Va tenir paciència però no anava de farol: el col·legi tenia identificats una quinzena de despatxos que treballaven amb arquitectes estrangers en més d'un projecte i al març va obrir sis expedients informatius que poden desembocar, si es constata la irregularitat, en expedients disciplinaris. No cal especular gaire per concloure que amb aquesta determinació Palau s'ha guanyat uns quants enemics a casa.

La degana plega, en fi, sense haver vist concloure les dues eines que, a criteri dels arquitectes, son indispensables per regular el creixement: d'una banda el Pla Territorial General, que n'havia d'establir les directrius bàsiques; de l'altra, la nova Llei General d'Ordenació del Territori i Urbanisme, al calaix de les bones intencions des de temps immemorials. Veurem si el seu successor té més sort.

Font: BonDia
Foto: Facundo Santana

Publicitat

Col·laboradors i aliances

  • Andtropia
  • SAPIM

Un projecte de

  • Web Gestió
Desa
Preferències de l'usuari de cookies
Utilitzem galetes per garantir que obtingueu la millor experiència al nostre lloc web. Si rebutgeu l'ús de cookies, és possible que aquest lloc web no funcioni com s'esperava.
Acceptar-ho tot
Rebutja-ho tot
Llegeix més
Analítica
Eines utilitzades per analitzar les dades per mesurar l'eficàcia d'un lloc web i per entendre com funciona.
Google Analytics
Acceptar
Declinar