La història clínica compartida “va molt bé”. És “una eina fantàstica” que ha suposat “una millora espectacular” en “la qualitat assistencial” i la comunicació entre els professionals sanitaris.
Ara bé, és una eina “poc àgil”, per les condicions de seguretat que requereix, que trau temps per a les visites. D’aquesta manera el president del Col·legi de Metges d’Andorra (COMA), Albert Dorca, valora els pros i contres de la història clínica compartida en fer balanç de la seva implementació.
En concret, i anant al detall, Dorca defensa que els metges fan servir en moltes ocasions un llenguatge tècnic fet de “paraules estranyes i incomprensibles” per als pacients que, abans que s’implantés la història clínica compartida, havien de transmetre a un altre professional o bé suplir-ho a través d’informes en paper que anaven amunt i avall. Tot plegat era un inconvenient, remarca. Ara no passa. I el pacient rep la informació en termes que pugui entendre i el professional sanitari especialista els té gràcies al que el metge referent, per exemple, ha deixat escrit a la història clínica. D’aquí que Dorca reiteri que “la comunicació entre professionals ha millorat una barbaritat”.
També remarca que ha millorat la seguretat clínica del pacient “alhora que ens permet mantenir certa optimització del que fem”. I és que abans, assenyala, hi podia haver duplicitat de proves que no sabíem que algun altre professional ja havia receptat.
Un “tanc” segur però lent
Però, com ja s’ha dit, no tot són flors i violes. I és que segons el president del COMA, com que els sistemes informàtics relatius a la informació sanitària “han de ser extremadament securitzats, tancats, hermètics i segurs”, perquè la informació sanitària és de les més sensibles a nivell de protecció de dades, això fa que “no sigui àgil”. Reconeix que és molt important que no hi hagi filtracions, que siguin sistemes segurs, que no es puguin hackejar i als quals ningú pugui accedir. Tot aquest seguit de condicions que ha de tenir aquest sistema fa que la història clínica sigui molt hermètica però no és ràpida. I en no ser-ho, “cada procés que fem entorpeix l’agilitat de la consulta”. I posa un exemple: “tu vols tenir un tanc supersegur i que passi per qualsevol terreny, probablement no sigui un cotxe còmode per anar per autopista, no sigui un cotxe ràpid, doncs a la història clínica li passa el mateix”.
I com aquest entorn de seguretat obstaculitza els processos? Dorca ho explica amb un altre exemple. Un metge visita el pacient i li explica què té i les proves que s’ha de fer. Després ho introdueix a la història clínica i “ens hem estat cinc minuts fent clics, mirant la pantalla, movent amunt i avall, toquetejant coses”. Si en comptes de cinc en pogués ser un “segurament guanyaríem temps útil per visitar els pacients”. O dit encara de manera més directa: “el fet que l’eina no sigui àgil és temps que no tenim per visitar més pacients”. I això, remarca Dorca, “influeix en les llistes d’espera”. En relació amb això, el president del COMA puntualitza que aquesta constatació no la fan per una qüestió d’estètica de la plataforma, de si té uns o altres colors, no.
Quant a la solució del problema, té clar que “depèn dels informàtics”. Això sí, creu que ho estan estudiant i faran el possible perquè sigui cada cop més àgil. De tota manera, assenyala que cal conjugar dos aspectes: que la història clínica ofereixi cada vegada més possibilitats i que sigui una eina més ràpida.
La recepta electrònica, un treball encara “en procés”
El treball sobre la recepta electrònica encara està “en procés”, tot i que es troba en la fase final. Així ho confirma el president del Col·legi de Metges d’Andorra (COMA), Albert Dorca. Precisament, la intenció de la comissió del Col·legi que hi treballa conjuntament amb Salut, el SAAS, la CASS i el Col·legi de Farmacèutics és que ajudi a millorar les funcionalitats de la història clínica compartida i que “no entorpeixi ni condicioni la pràctica clínica”. Es vol, doncs, que no passi el mateix que amb la història clínica compartida, subratlla Dorca, i serveixi per agilitzar processos i no per obstaculitzar la tasca dels professionals.
Segons la previsió de la ministra de Salut, Helena Mas, la recepta electrònica s’implementarà el 2024. En concret, s’està treballant amb el COMA en un model específic de prescripció que pugui arribar a les farmàcies en format electrònic per part dels professionals mèdics a través de la història clínica compartida.
Font: BonDia
Foto: Facundo Santana
