Ho hauran de dir, si escau, els tribunals. Però aparentment la relliscada del Govern és col·losal. Els sindicats no és que siguin observadors en el processos de selecció.
És que estan reconeguts legalment com a actors actius, “amb veu i vot”. Tant és així que pot molt ben ser que el reglament en què s’ha basat el consell de ministres per picar el crostó al Sindicat Penitenciari Andorrà (SPA) sigui il·legal per ser contrari al que fixa la llei. En aquest cas, la Llei de Funció Pública. En tot cas, el menysteniment governamental ha indignat tant els sindicats de funcionaris que pot ser que l’afer acabi als tribunals. Entre altres coses, perquè sigui la Batllia la que hagi de fer enrogir el Govern.
La resolució de fa pocs dies, i notificada encara en fa menys, a l’SPA en relació amb un recurs contra diversos processos de selecció de places de formador en distintes àrees penitenciàries ha encès, i molt, els ànims no només del sindicat concernit sinó dels integrants de la plataforma sindical de la Funció Pública. Una cosa és que el Govern no admeti el recurs de l’SPA per extemporani -i això molt probablement ho haurà de discutir el sindicat penitenciari en seu judicial-; i, l’altra, el menyspreu que sembla mostrar el consell de ministres en la resolució signada per la secretària general, Ester Fenoll.
En efecte, en la decisió recentment notificada es relega el paper dels sindicats en el marc dels comitès tècnics de selecció a un mer rol d’observador. I es deixa clar que no tenen, els representants sindicals, cap paper actiu ni de presa de decisió. I ve a dir, fins i tot la resolució, que tan hi fa que els sindicalistes prenguin part en les reunions. Perquè, s’afirma en el document, tant si acudeixen als comitès com si no hi són, no tenen res a dir i no poden fer canviar cap parer ni res d’allò que s’exposi en les reunions. Aquest menyspreu no s’ha posat gens bé en la plataforma sindical.
De fet, hi ha sobre la taula, més enllà de fer les accions públiques que es creguin adients, els retrets que es plantegin a l’actuació i el posicionament governamental, la possibilitat de promoure alguna actuació judicial en la defensa dels drets sindicals. Cal veure quina seria la via. Però no es podria descartar, fins i tot, un procediment urgent i preferent vinculant drets constitucionals al que estableix l’actual i vigent Llei de la Funció Pública, que està per sobre, òbviament, de qualsevol reglament i que és molt clara quant als comitès tècnics de selecció, per exemple.
Així, l’article 40 deixa clar que els sindicats i els sindicalistes són molt més que simples observadors. “Poden assistir a les reunions d’aquest comitè, amb veu i vot, els representants dels sindicats de la funció pública o dels sindicats del cos en què es convoqui la plaça. Les associacions i els sindicats han de ser informats escaientment de les reunions del comitè per tal de poder confirmar la seva participació”, indica el precepte esmentat en un dels seus paràgrafs. I, més encara, “quan els requisits exigits per ocupar el lloc de treball ho aconsellin, o l’aplicació de tècniques de selecció ho facin necessari, el comitè tècnic de selecció pot incorporar experts interns o externs a l’administració general, en qualitat d’assessors”.
INFORME PRECEPTIU
Per si les anteriors consideracions no eren suficients, l’article 11 de la mateixa llei també aclareix sense possibilitat d’interpretació que “el comitè tècnic d’organització i gestió ha d’informar preceptivament, abans que siguin adoptades per l’òrgan competent, de les decisions següents: les propostes de reubicació, comissió de serveis o adscripció temporal d’un funcionari a una plaça d’un lloc de treball diferent de la que ocupa, quan aquest funcionari no hi doni la seva conformitat. I les sol·licituds dels funcionaris d’exercir altres activitats professionals diferents; ha de verificar que no s’incorri en supòsits d’incompatibilitat i que es compleixin les condicions establertes”.
Encara el mateix precepte indica més qüestions en relació al comitè tècnic d’Organització i gestió, que “està integrat per la persona responsable del departament de Funció Pública, que el presideix; els directors o responsables dels departaments concernits, dos membres tècnics del departament de Funció Pública, un dels quals fa les tasques de secretari, nomenats pel ministre que té atribuïdes les competències en matèria de funció pública, i dos membres dels sindicats de l’àmbit afectat de l’administració pública”.
I quan es refereix a l’àmbit sindicalista, exposa l’article que “poden assistir a les reunions del comitè, amb veu i vot, els representants dels sindicats de la funció pública i dels sindicats més representatius en el si de l’administració general de l’àmbit afectat. Aquests organismes han de ser informats escaientment de les reunions del comitè per poder confirmar la seva participació”. En fi, que els sindicalistes tenen veu, vot i una participació activa que pot servir per generar canvis. Tot el contrari del que pretén fer veure el Govern en la resolució haguda en l’àmbit penitenciari.
Font: Altaveu
Foto: SVGA
