“Els mestres em deien que no els hi fes cas, que eren nens”, “em va faltar l’actuació del meu entorn” o “em van vetar a l’escola pel meu aspecte físic” són algunes afirmacions més comunes pels que han estat assetjats alguna vegada en l’entorn escolar.
Per això, des de l’Associació per la Defensa del Jovent en Risc (ADJRA), s’ha organitzat una conferència que ha servit com a teràpia per compartir experiències pròpies i debatre sobre com actuar si dins el nostre entorn ens trobem en alguna situació semblant.
A Andorra no és una opció canviar de centre educatiu en el cas que es pateixi assetjament escolar. Com bé diu la presidenta de l’Associació per la Defensa del Jovent en Risc, Sandra Cano, en un país tan petit, els dos involucrats s’acabaran trobant. Per això és molt important “resoldre d’arrel aquests problemes perquè no es repeteixin en un futur”, ha explicat en el marc de la conferència duta a terme al Rusc, un espai per al jovent que avui ha commemorat el Dia internacional contra l’assetjament escolar.
La xerrada ha comptat amb diversos protagonistes en matèria, cadascun d’ells en el seu àmbit. Hi han assistit l’advocat Marc Ripoll, per donar el punt de vista legal en el cas de denúncia; la psicòloga juvenil Yolanda Blanco, que tracta cada dia amb pacients que han estat assetjats; el policia Sergi Lechuga, un dels promotors pel que fa a xerrades als centres educatius; i la Clàudia i la Silvet; dues noies que han sofert aquestes agressions durant la seva infància i adolescència.
Per trencar el gel, els voluntaris de la Creu Roja han volgut fer un experiment social. S’ha fet un passadís pel qual havien de passar els assistents a l’acte mentre escoltaven comentaris despectius cap a la seva persona o el seu aspecte. En canvi, l’última persona de la fila donava costat a l’assetjat amb comentaris positius. Una activitat que ha servit per visibilitzar que no tothom rep el mateix suport i la falta de confiança que pot rebre un mateix.
“Detectem que molts d’aquests problemes no es resolen i acaben perjudicant a la salut mental”, ha assegurat Cano, que també ha volgut incidir en el fet que “no s’ha de criminalitzar a l’assetjador, també necessita ajuda”. Per això té molta importància l’entorn dels dos actors, que són els que han de posar el crit al cel i, si és necessari, posar una denúncia. “La justícia espanta. Però s’ha de denunciar, i en el cas que s’hagi fet un dany psicològic, existeix l’opció de la indemnització”, afirma l’advocat Ripoll.
“Cal explorar la situació familiar i les vulnerabilitats d’aquesta persona”, analitza la psicòloga Blanco. Una feina que també es fa des de la policia, amb una sèrie de conferències durant l’any escolar als centres educatius, on es fan qüestionaris anònims per identificar aquestes conductes. “A Andorra estem una mica verges en aquest sentit, ho hauríem de tractar més. Les famílies estan desemparades”, ha reflexionat Lechuga.
També han volgut compartir les seves experiències alguns dels assistents com ara l’interior del Morabanc Andorra, Nacho Llovet, o el secretari d’Estat d’Esports, Alain Cabanes, que han destacat la importància i els valors de l’esport a nivell educatiu. “Estem en un grup admirat i som uns privilegiats. Però quan teníem dotze anys, qualsevol que sortia de la norma estava assenyalat. Alt, baix, gras, etc. També hem estat assetjats i ens hem sentit fora d’un grup”, és per això que Llovet reclama fer-se una pregunta abans d’actuar: “Com et sentiries tu si t’ho fessin?”.
Per altra banda, el secretari d’Estat, Alain Cabanes, demana crear nous protocols que tinguin en compte els infants. “Tots els protocols són d’adult a adult. Fa falta urgentment una sèrie de protocols que entenguin joves, nens i nenes perquè activin ells mateixos el puguin activar”, ha reflexionat, posant èmfasi en les funcionalitats d’algunes aplicacions com B-resol que està implantada a la majoria d’escoles del Principat, i que pretén reduir al màxim el nombre de casos d’assetjament escolar, abans que puguin acabar amb conseqüències més greus.
Font i foto: Altaveu
