Les expulsions dels alumnes del menjador escolar són “molt puntuals”. Es donen quan hi ha “un problema conductual molt fort”.
D’aquesta manera, la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, es va referir ahir a aquesta problemàtica que suposa un neguit per a algunes famílies, tal com van manifestar des de l’Associació per la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (Adjra). Segons la ministra, cal tenir en compte que la gestió del menjador, a l’Escola Andorrana sí que depèn dels equips directius, mentre que als sistemes educatius espanyol i francès se n’encarreguen les associacions de pares. Caldrà doncs treballar amb totes les parts implicades per buscar també alternatives.
Vilarrubla va informar que no tenen xifres de quantes expulsions d’alumnes hi pot haver, ja que correspon a cada centre gestionar-ho i al ministeri només hi arriben si hi ha una expulsió que es voldria proposar com a definitiva perquè llavors s’ha de buscar un altre centre “i això sí que és molt excepcional”. En cas que es doni, l’expulsió ha de ser curta en el temps perquè si no sí que hi ha un procediment a seguir, va puntualitzar. Per exemple, a l’Escola Andorrana han de convocar una junta d’escola perquè sigui aquest òrgan qui decideixi si la mesura ha de ser més llarga. De tota manera, per la seva experiència com a directora, va indicar que el que es dona més habitualment són expulsions d’una hora de classe en concret o d’un dia per manca de respecte a alguna de les normes del manual de convivència.
De fet, la ministra va defensar que no es donen moltes expulsions perquè l’escola intenta que hi hagi d’altres mesures, però tot i així quan es va fer el procés participatiu per definir el Pla nacional de la infància i l’adolescència van ser els mateixos joves els que van demanar que es proposessin alternatives a les expulsions i es reduïssin al màxim perquè pensen que no és una mesura que sigui bona, ja que finalment aquests alumnes, si no tenen ningú a casa “es passen el dia jugant i en lloc de ser un càstig acaba sent un premi, i si no acaba sent un càstig per als pares”, ja que suposa un trasbals de cara a l’organització familiar. En alguns casos, a més, alguns joves tenen conductes de més risc. I “si la família no es pot fer càrrec i supervisar l’expulsió, és pitjor la solució que el mal”, va assegurar. Segons la ministra, des dels centres ja es cerquen altres mesures perquè això forma part de l’essència educativa i, a més, “el càstig per si sol a vegades no és educatiu”, va reconèixer. Ara, doncs, “hi ha aquest compromís de buscar més alternatives”.
Per cercar-les es tornarà a fer un procés participatiu perquè els alumnes diguin la seva. Vilarrubla va recordar que cada escola té els mecanismes per poder-ho portar a terme i també des del ministeri es proposaran altres accions que s’implementarien de cara al curs que ve. De tota manera, va defensar que encara hi pot haver alguna falta molt greu que comporti una expulsió però creu que es poden combinar les dues coses.
Font: Bondia
Foto: Facundo Santana
