La Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell farà aquest curs una aposta clara per l'accessibilitat cognitiva. Així ho ha posat en relleu la directora general de la fundació, Celine Mandicó, que ha destacat que durant el curs passat ja es van començar a fer accions formatives i a implementar mesures relacionades amb aquesta accessibilitat.
Mandicó ha defensat que és "un dret de les persones amb discapacitat poder accedir a la informació amb totes les facilitats i poder-se comunicar amb tranquil·litat" i, per tant, ha destacat que dins l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones que atén la fundació s'ha volgut incidir en aquest àmbit.
D'aquesta manera, es faran un seguit d'accions per a l'adaptació de les instal·lacions, dels materials i dels comunicats per poder "fer més accessible aquesta informació" i poder "promoure la independència i l'autonomia de les persones". En aquest sentit, s'incidirà en la lectura fàcil o en l'adaptació d'aplicacions i de la web. En aquest camí cap a l'accessibilitat cognitiva, la directora general de la fundació ha destacat que també cal la complicitat de les administracions i ha subratllat el fet que ja "hi són" com, per exemple, en el cas del comú d'Andorra la Vella, amb qui treballen un projecte d'accessibilitat per adaptar "els entorns d'àmbit social". També ha subratllat el fet que el grup tècnic que treballa aquesta accessibilitat cognitiva no només està integrat per treballadors sinó també pels usuaris que faran de "valoradors"
La fundació ha donat aquest dimarts el tret de sortida al curs amb una xerrada que ha anat a càrrec de les codirectores del Centre espanyol d'accessibilitat cognitiva, Raquel Cárcamo i Blanca Tejero, que han incidit en què significa l'accessibilitat cognitiva.
La fundació compta amb prop de 700 usuaris que són atesos per 450 treballadors. I Mandicó ha destacat que alguns dels reptes que tenen és "l'obtenció de l'acreditació de qualitat plena, un sistema de gestió de la qualitat que s'adapta al model d'atenció" de la fundació, centrat en la persona. De fet, ha afegit que l'atenció "integral centrada en la persona i la família" és un altre dels objectius i, en aquest sentit, ha subratllat la satisfacció per alguns dels projectes que es van endegar el curs passat. Així, van adquirir dues eines tecnològiques que reprodueixen entorns virtuals amb una finalitat terapèutica i també una impressora 3D "per poder fer materials de suport personalitzats per als usuaris". A més, es va impulsar un programa per a l'envelliment actiu i un altre d'ajuda i suport a les famílies.
El fet que aquest curs es vulgui incidir en l'accessibilitat cognitiva ha estat ben rebut per l'Associació d'usuaris, familiars i representants legals de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell (Aufare) i, en aquest sentit, la representant de l'entitat Carme Solà ha valorat que això pugui anar en benefici de la integració dels usuaris de la fundació.
Durant la xerrada inaugural les codirectores del Centre espanyol d'accessibilitat cognitiva, Raquel Cárcamo i Blanca Tejero, han explicat què és aquesta accessibilitat i perquè és necessària. Tejero ha subratllat que "l'accessibilitat està reconeguda a l'article nou del conveni sobre els drets de les persones amb discapacitat i hauria d'estar inclosa en la legislació dels països que l'han signat" i ha incidit en el fet que la cognitiva és un "dels ingredients de la universal", ja que hi ha la física, la sensorial i la cognitiva, que busca "fer el món més fàcil de comprendre per a totes les persones". Han incidit en el cas d'Espanya, on des de fa un temps es treballa perquè estigui molt més present. I sobre el fet de si aquesta és l'accessibilitat sobre la qual cal incidir més, han subratllat que "cal avançar en totes, ja que l'accessibilitat garanteix l'eliminació de les barreres, i quan no hi ha barreres les persones es poden moure amb major autonomia, llibertat i garantir-se altres drets".
Font i foto: Bondia
