Molts sabreu que per formar part del món de l’espectacle (i viure d’això) s’ha de destacar, tenir alguna cosa que et faci únic i especial.
Una veu melòdica i amb personalitat pels que es volen dedicar al cant o saber emocionar el públic amb la interpretació per poder viure de l’actuació en són alguns exemples. Però, el més important de tot és fer el pas, intentar-ho i formar-se per poder descobrir si realment és el què t’interessa. Això és el que ofereix la Jove Companyia Nacional (Jocand), als joves d’entre 16 i 18 anys del país durant dos anys: que tinguin l’oportunitat d’entrar en contacte amb el món de l’espectacle i de la interpretació. En aquesta segona edició que comencen, s’ha donat la casuística que els membres que formen enguany la Jocand són totes noies, vuit en total, i els motius que els han impulsat a provar sort en les arts escèniques són molt diversos.
Per exemple, la Marta Pelegrina, que ja ha acabat el Batxillerat i, de cara al curs vinent, començarà el seu primer any a l’Institut del Teatre de Barcelona. “Amb nou anys tenia clar que em volia dedicar al món de l’espectacle, després que la Irina Robles, actriu andorrana i una de les directores artístiques de la companyia, vingués a l’escola de primària on estudiava per promocionar el teatre”, explica Pelegrina, destacant que la seva referent del món de l’espectacle és Robles. Si bé, la jove marxarà a estudiar fora d’Andorra, té clar que això no li suposarà cap problema per continuar a la Jocand. “Ara a l’estiu treballo a les tardes i als matins tinc la Jove Companyia, i quan comenci els estudis d’arts escèniques, els caps de setmana i festius els intentaré dedicar a la Jocand. En fi, que m’ho compaginaré per fer-ho tot”.
No totes les joves tenien clar des de petites que volien intentar entrar al món de l’espectacle, però moltes tenien el cuquet de fer el pas per intentar-ho, com és el cas de la Judit Betbese. “Em vaig quedar amb el remordiment d’entrar-hi quan es va fer la primera promoció. Si bé aquest any tenia la intenció de treballar per guanyar alguns diners, em vaig adonar que estava deixant de costat el meu somni de convertir-me en actriu i per això vaig fer el pas”. Betbese insisteix que inscriure’s a la Jocand no només li obrirà portes en aquest món, sinó que també podrà conèixer-lo millor. “Molts diuen que és molt difícil, que em dediqui a una altra cosa. Jo penso que si és el teu somni, encoratja’t i no ho deixis de banda”.
Si bé és cert que si no ho intentes, no ho sabràs mai. Algunes de les joves prefereixen ser previngudes, com així ho expressa la Noelia Gonzalez de 17 anys. “El teatre sempre m’ha interessat i per això, quan vaig tenir l’oportunitat em vaig llençar a viure aquesta experiència”. Ara bé, de cara a estudis superiors té pensat estudiar dret i continuar formant-se en les arts escèniques.
De les vuit artistes, tres d’elles començaran aquest curs a fer estudis superiors relacionats amb les arts escèniques, mentre que cinc tenen clar que volen dedicar-se professionalment en el món de l’espectacle.
Escenografia
Com a novetat, de les vuit noies, una d’elles es dedicarà plenament a l’escenografia, l’India Musseau. La seva passió per al decorat i l’ambientació també li ve des de petita, ja que quan veia pel·lícules, sèries o obres de teatre amb què sempre s’ha fixat és en la posada en escena. “El treball que hi ha darrere una producció audiovisual és molt important. Si no hi hagués decoració, en alguns casos l’obra no tindria sentit”, explica. Per continuar formant-se en aquesta professió, Musseau farà disseny a la Universitat de Barcelona, per tenir un marc més global i general, per posteriorment especialitzar-se en escenografia.
D’altra banda, la Jocand també comptarà amb la col·laboració de dos membres de la primera edició, la Maria Ubach i el Patrick San Segundo, per a la vestimenta i el decorat.
Font: Bondia
Foto: I. R.
